L’hàbitat natural de qualsevol pallasso és l’escena,
amb el seu públic. Però què passa quan es queda només ell? És en el camerino on es barreja la persona i el personatge.

 

On es desdibuixa la línia que els separa. Uns llimbs que no són l’escenari ni la vida real. És en aquesta
frontera on té lloc aquest espectacle…

​

A “Solo” es combinen titelles, manipulació d’objectes,
màscares i, sobretot, comicitat.